FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni abans de Crist ocupava la Itàlia central i part de l'Etrúria i que vers el primer mil·lenni abans de Crist es restringí a la zona oriental de l'actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descens d'entonació que assenyala el final d'un mot, d'un sintagma, d'una oració, d'un vers o d'un hemistiqui. Ritme que resulta de la distribució escaient, segons l'entonació, dels finals d'oració, de vers, etc. Distribució i combinació d'accents i de mots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La comprensió d'un terme està en raó inversa de la seva extensió. Tolerància, condescendència, transigència vers els comportaments, els actes o els sentiments d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de ferro o de fusta que va horitzontalment de bancada a bancada del teler, a la part del davant, on se sol posar el teixidor, i que serveix per a mantenir la calada al nivell de les taules i guiar la roba vers el corró on s'enrotlla. En algunes màquines d'acabats, tensor que és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gradació ascendent de la tensió dramàtica, en una obra literària, de teatre, de cinema, etc., i on es comencen a plantejar les solucions a la trama. Moment àlgid d'un procés. Etapa final d'una successió ecològica suposadament estable vers la qual tendeix un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser compost. Les persones consten d'ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d'onze síl·labes. Ésser cert, manifest. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat. No consta que hagi tingut altres condemnes. Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text, en vers o en prosa, admonitori, sapiencial o didàctic, escrit en forma de carta o lletra. Les epístoles d'Epicur. Carta d'un apòstol recollida en el Nou Testament, que és llegida durant la missa. Les epístoles de sant Pau. Banda dreta de l'altar d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Domini útil i condicionat sobre terres i béns cedits per un senyor a algú mitjançant un conveni en virtut del qual el qui rep els béns esdevé vassall del senyor, s'obliga a prestar-li homenatge i adquireix vers ell altres obligacions de caràcter civil i militar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
viuen en harmonia. És admirable la bona harmonia d'aquesta parella. Acord de sons agradables a l'orella. Cants plens d'harmonia. Successió de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a l'orella. L'harmonia d'un vers, d'un període. harmonia ascendent Sèrie de quintes que van [...]
